Les flames que devoren el meu cos

Veig el meu cos cremant. Puc veure el fum i sentir l’olor a socarrim. Sento el dolor insuportable que provoquen les flames que em devoren. I de sobte, la veu de l’hipnotitzador que em diu: “Un, dos, tres…Desperta!“ Aplaudiments del públic. I m’adono que les flames que cremaven el meu cos i la meva roba ara no existeixen…ni mai no han existit. Confós, comprenc.   (Adaptat … Continua la lectura de Les flames que devoren el meu cos

Direcció contrària

Hi ha infinitat d’autoritats del món de l’autoajuda (un poti-poti que inclou tècniques, disciplines i filosofies vitals de tota mena) que insistentment ens recorden que el millor que podem fer per deixar de patir és perfeccionar les qualitats del nostre ego: Fent-lo més resistent, més adaptable, més segur de sí mateix, més compassiu, més empàtic, més eficaç, més creatiu, més comprensiu, més conscient… Però hi … Continua la lectura de Direcció contrària

Jo l’anomeno Tao

Hi ha quelcom sense forma i perfecte que existia abans que l’univers nasqués. És serè. Buit. Solitari. Immutable. Infinit. Eternament present. És la mare de l’univers. A falta d’un nom millor jo l’anomeno Tao.   (Lao Tzu. segle VI aC) Desde l’antiguitat els éssers humans hem intentat descriure allò que en realitat som. La nostra íntima naturalesa. Això que som ha rebut diversos noms (malgrat … Continua la lectura de Jo l’anomeno Tao