Qui va crear el món?
Qui va donar forma al cigne, i a l’ós negre?
Qui va fer la llagosta?
Em refereixo a aquesta llagosta,
la que acaba de saltar a l’herba,
la que ara menja sucre de la meva mà,
la que mou la boca de darrere cap endavant i no de dalt a baix,
la que mira al seu voltant amb uns enormes i complicats ulls.
Ara aixeca una de les seves potes i es renta la cara amb cura.
Ara de cop obre les seves ales i se’n va flotant.
Jo no sé amb certesa el que és una oració.
Però sé prestar atenció
i sé com caure sobre l’herba,
com agenollar-me a l’herba,
com sentirme beneïda i mandrosa,
com caminar pel camp,
que és el que porto fent tot el dia.
Digue’m, què més hauria d’haver fet?
No és veritat que tot al final es mor, i tan aviat?
Digue’m, què penses fer amb la teva única, salvatge i preciosa vida?
El dia d’estiu.
Mary Oliver (1935- 2019)
Jordi Guarinos 