Personalitat ve de persona que en llatí significa màscara. Una màscara és un objecte que posem davant  la nostra cara per amagar-la dels altres i mostrar un aspecte diferent del real. La vida es pot entendre com un immens ball de màscares.

A força de portar la nostra màscara durant tant i tant de temps arribem a creure que realment forma part de nosaltres. I això no és cert. Nosaltres no som el personatge que representem al teatre de la vida.

El personatge ha estat creat en funció dels nostres condicionaments personals (les experiències que cadascú de nosaltres ha viscut), familiars, grupals i culturals. Aquest personatge que tant ens preocupa i al qui li dediquem tant de temps i energia no és més que el vehicle que fem servir per circular pel món. Si l’examinem de ben aprop descobrirem que està buit, que no te vida pròpia, que és insubstancial, que no és autèntic, que canvia constantment i per tant és poc fiable. En definitiva, que només és un embolcall, una façana, una veritable màscara.

Aquest personatge no és més que el fruit del relat que hem construït al llarg del temps sobre nosaltres mateixos, sobre el que creiem que som i sobre el que volem que la gent cregui que som. Però només és això; un relat, una història.  El perill rau en confondre el relat amb la realitat.

Allò que realment som, la nostra autèntica naturalesa,  es troba amagat dins el personatge, darrere la màscara. Si som afortunats potser se’ns mostrarà i llavors descobrirem que el que realment som és llum, silenci i amor incondicional.