Si ens claven una fletxa a la cuixa ens farà mal. Sentirem un dolor intens provocat per la fletxa clavada al nostre cos. Sentir dolor quan ens claven una fletxa és natural, és inevitable. El dolor apareix de sobte, es manté durant un temps (depenent de quan triguem a anar al metge!), i finalment minva fins a desaparèixer completament.
Però en ocasions aquest dolor provocat per la fletxa va acompanyat d’un seguit de pensaments: Serà greu? Tornaré a caminar? I si no em recupero totalment? Podré continuar fent la feina que faig amb aquestes seqüeles? I si no puc treballar? Com m’ho faré per pagar la hipoteca? I si ens desnonen? Que els passarà als meus fills? Per què m’ha hagut de passar això a mi? És que no hi ha justícia en aquest món?!!
Aquests pensaments no fan més que afegir patiment al dolor. I el patiment, a diferència del dolor, no és inevitable: És una opció.
És per això que el Buda ens va dir que la primera fletxa ens fereix, però que som nosaltres mateixos els qui ens clavem la segona fletxa, la del patiment.
Fins quan continuaràs clavant-te fletxes?
No has sentit mai allò que som patidors de mena? Vols dir que es pot triar “no patir”? …. ahí lo dejo…
Ro.
M'agradaLiked by 1 person
Es pot deixar de patir quan comprens com s’origina el patiment. I en això estem..
M'agradaM'agrada