Silenci, quietud i foscor des d’abans de l’inici del temps.
Un brevíssim llampec, un efímer obrir i tancar d’ulls
gairebé imperceptible, i després
silenci, quietud i foscor més enllà del final del temps.
L’Eternitat.
Digues home, de què tens por?
De tornar allà on sempre has estat?
De tornar a la llar que mai has deixat?
(Sant Salvador, juliol 2018)
D’això mateix en parlàvem avui, oi?
I estem aquí per ser aquest llampec efímer.
Gràcies Jordi per fer-me de mirall.
M'agradaLiked by 1 person
Exactament això. Gràcies a tú Anna per la teva sensibilitat.
M'agradaM'agrada