Hi ha infinitat d’autoritats del món de l’autoajuda (un poti-poti que inclou tècniques, disciplines i filosofies vitals de tota mena) que insistentment ens recorden que el millor que podem fer per deixar de patir és perfeccionar les qualitats del nostre ego: Fent-lo més resistent, més adaptable, més segur de sí mateix, més compassiu, més empàtic, més eficaç, més creatiu, més comprensiu, més conscient…

Però hi ha una minoria d’homes i dones que circulen en direcció contrària. Ells proposen desmantellar l’ego, fer-lo caure, calar-li foc, aniquilar-lo, fer-lo desaparèixer completament i d’aquesta manera despertar del somni i alliberar-nos del patiment.

Fins fa poc he estat circulant amb la majoria, mirant amb estranyesa i un pèl de desconfiança aquests pocs que circulen en direcció contrària. Però ara…ja no ho sé. Ja no estic segur de qui circula en direcció contrària.