Veig el meu cos cremant. Puc veure el fum i sentir l’olor a socarrim.

Sento el dolor insuportable que provoquen les flames que em devoren.

I de sobte, la veu de l’hipnotitzador que em diu: “Un, dos, tres…Desperta!“

Aplaudiments del públic.

I m’adono que les flames que cremaven el meu cos i la meva roba ara no existeixen…ni mai no han existit.

Confós, comprenc.

(Adaptat d’un text de Wayne Liquorman)