Et dic que tu no exerceixes cap control sobre la teva vida i tu protestes, t’enfades i dius que això no és cert. Estàs totalment en desacord.

Tu em dius: “Jo prenc decisions i sóc qui condueix la meva vida.”

Jo et pregunto: “Si això és veritat, com és que no ho fas millor? Per què continues patint? Per què la felicitat se t’esmuny d’entre els dits? Per què apareix la por, l’angoixa, la ira, la culpa…?”

Tu em respons: “Bé, és que jo no ho puc controlar tot. Hi ha factors que escapen del meu control.”

Jo et replico: “Certament. Però creus que, com a mínim, hi ha un sol factor que estigui plenament sota el teu control?”

Tu et quedes pensant i calles.

Jo t’agafo la mà i somric.