Molta gent em pregunta: “Escolta Jordi, amb això de l’atenció plena o el mindfulness què aconseguiré?”.

La majoria pensen que la pràctica de l’atenció plena ens dona alguna cosa, alguna habilitat nova, alguna capacitat que no teníem abans, algun super-poder (?).

Crec que és just al contrari. La pràctica de l’atenció plena no ens dona RES. Més aviat ens treu coses, ens descarrega, aprima el nostre ego tot eliminant allò que amb el pas del temps s’ha anat afegint i ha acabat per sepultar sota quilos i més quilos d’expectatives, creences, pors i condicionaments diversos allò que en realitat som.

Al sentir això molts somriuen fent un gest d’aprovació a l’ imaginar-se el nou aspecte tan saludable, esvelt i atractiu que tindrà els seu nou ego una vegada sotmès a la dieta mindfulness. A la fi, alliberat d’aquest excés de pes innecessari.

Però… un moment, això no acaba aquí!  La dieta mindfulness continua consumint implacablement el nostre ego, com si es tractés d’un càncer o un virus letal, aprimant-lo més i més i més fins que deixa de tenir un aspecte esvelt i saludable i es torna fràgil, caquèctic, moribund.

I finalment arriba el dia (o no) en que l’ego és aniquilat i es desintegra. I el vent escampa la seva pols i aleshores queda a la vista allò que som i que sempre hem estat: Llum, Energia, Ànima, Consciència, Déu, Brahman, Tao o com li vulguis dir.

Creus que ja ha arribat el moment de posar-se a dieta? Tu sabràs.