Existeixen abundants metàfores que pretenen explicar alguns dels aspectes relatius al despertar o a la il.luminació que ens allibera del patiment. Una d’aquestes metàfores compara la nostra ment amb un mirall. Ens diu que, igual que un mirall, la nostra ment s’ha de limitar a reflectir allò que té al davant. Sense distorsionar la imatge. Sense afegir ni suprimir res.

Els nostres condicionaments mentals (fruit de les experiències viscudes anteriorment, les nostres creences, la influència del nostre entorn cultural i familiar, etc.) son els responsables de què sovint la nostra ment no reflecteixi fidelment allò que té al davant. I aquest fet genera confusió i patiment.

La metàfora continua dient que l’única cosa que podem fer és mantenir ben neta i polida la superfície del mirall, eliminant les restes de pols i brutícia (els nostres condicionaments). Així aconseguirem que el mirall (la ment) reflecteixi una imatge perfecta i real.

Una vegada més, la tradició ens suggereix que no hem d’adquirir res nou. Al contrari, ens hem de desfer de la pols i la brutícia que confonen la nostra ment i ens fan patir. I de nou, l’atenció plena pot ser una eina de gran ajuda a l’hora d’identificar els punts de brutícia del nostre mirall.