El deixeble li pregunta al mestre:

-Mestre, pots parlar-me de la Veritat?

-No és possible parlar de la Veritat. Les paraules no serveixen per descriure-la. Només serveixen per donar indicacions, per apuntar en la direcció correcta.

-D’acord. Pots donar-me alguna indicació?

-Si. Para atenció a això.

-És música.

-Què més em pots dir?

El deixeble li demana al mestre que li doni temps per aprendre més coses sobre aquesta música.

-D’acord -diu el mestre- T’espero aquí dins d’una setmana.

El deixeble se’n va i passa tota la setmana recopilant informació sobre aquesta música, parlant amb músics, estudiant els instruments, escoltant les versions diferents que s’han fet d’aquesta peça, estudiant la biografia de l’autor, situant el context històric, llegint les crítiques que s’han fet sobre la peça….

Passada una setmana el deixeble torna a visitar el seu mestre.

-Mestre. Crec que ara ja et puc dir moltes coses sobre aquesta música. I el deixeble comença a explicar-li tot allò que ha après.

A l’ acabar el mestre somriu i fa un gest d’aprovació.

Ara ja saps moltes coses sobre aquesta música. Però cap de les teves paraules no m’ha servit per saber com sona aquesta música. Què he de fer per saber com sona aquesta música, per experimentar-la directament amb tota la seva plenitud, per descobrir la seva Veritat?

-Suposo que només escoltar-la – diu el deixeble en veu baixa i  una mica avergonyit.

-És clar que sí! És només això. Molt bé! – contesta el mestre apassionadament.

-Tornem a escoltar-la?