Ja fa una bona temporada que noto una olor de pessimisme que està impregnant la nostra societat i les nostres vides. Aquesta olor de vegades es transforma en una pudor insuportable que impregna tot allò que toca. La frustració, la ràbia, la impotència, la desesperança i el neguit acompanyen aquesta pestilència.
La nostra societat està malalta. Molt malalta. I potser aquesta pudor es la pròpia d’un cadàver en descomposició.
Podem fer alguna cosa? Volem fer alguna cosa? És ja inevitable la caiguda pel precipici?
No ho sé.
Però, per què encara no hem reaccionat? Per què continuem tolerant tants abusos i injustícies?
La resposta és perquè estem adormits, narcotitzats, anestesiats.
“Pren-te la pastilla i descansa, dorm, somia… No et preocupis de res que nosaltres ja ens encarregarem de tot… No facis preguntes… Només relaxa’t, descansa, dorm…. Molt bé…així…ho estàs fent molt bé. Quan et despertis nosaltres ja ho haurem arreglat tot. Deixa-ho a les nostres mans… És massa complicat per tu…Deixa’ns fer… Nosaltres sabem el que et convé….Tu només t’has d’ocupar de descansar i dormir….profundament.”
La pastilla es diu Netflix, video-jocs, Barça-Madrid, Instagram, Facebook i Twitter, reality-shows, Amazon, Black-friday, la moda, el darrer model d’iPhone, els vols barats a destinacions llunyanes, el running escoltant una playlist de Spotify, el cotxe nou cada tres anys finançat en còmodes mensualitats, el puenting i altres esports de risc, el show d’aquesta política de taverna i la seva lluita de banderes…..
El vademècum és ampli i ells ja s’ocupen de tenir una pastilla per a cadascú de nosaltres.
Només et demanen que te l’empassis, et relaxis i els deixis fer. D’aquesta forma tot continuarà anant bé….per a ells.
Però, i si tens l’atreviment de no empassar-te la pastilla i d’escopir-la…..?
“Ai, ai, ai! No diguis això ni en broma, fill meu. Això seria terrible. Seria una desgràcia. Una tragèdia. Això seria… la revolució”.
* Títol de la pel.lícula del director Sydney Pollack (1969) que narra la història d’un concurs de ball boig en una societat malalta.
Jordi Guarinos 
Molt bonic, gracies
M'agradaLiked by 1 person
M’alegra que t’hagi agradat. Gràcies pel comentari.
M'agradaM'agrada
Me ha encantado!
y añado banda sonora…
M'agradaLiked by 1 person
Gracias Humberto. Una banda sonora muy pertinente. El calvo representa a los que nos quieren hacer danzar a su ritmo, verdad? Quién ganará el combate final? Ya se verá.
M'agradaM'agrada
Estic d’acord amb tu quan dius que la societat està adormida, a mi m’agrada pensar que cada vegada som més els que ens adonem i fem gests que condueixen al despertar. Que el que estem vivint és com una crisi de sanació que ens durà a un canvi d’era. Per alguna cosa estem connectats i aprenem els uns dels altres per elevar la vibració.
M'agradaLiked by 1 person
Però la pregunta a fer-se és: Podem despertar des de dintre del somni? Com ho pot fer un personatge que forma part del propi somni? Podem “decidir” despertar? O simplement el despertar succeirà quan hagi de succeir (si és el cas), i nosaltres no podem “fer” res activament per que això passi? Gràcies Anna per participar. 😊
M'agradaM'agrada