Tota la vida hem sentit parlar i hem parlat de l’amor. Incomptables llibres, poemes, cançons i pel.lícules tracten de l’amor. No hi ha motiu més noble per justificar els nostres actes: Treballar per amor, cuidar per amor, escriure per amor, morir per amor…

Però ens hem aturat alguna vegada a pensar de quin amor parlem quan parlem de l’amor?

Hi ha un amor que s’escriu en minúscula i que la majoria coneixem bé. És l’amor que respon a una causa (estimo la meva feina perquè fa sentir-me útil a la societat). És l’amor condicional (jo t’estimaré si tu també m’estimes). És l’amor just, raonable, adequat, lògic, comprensible. I per damunt de tot, és un amor centrat o dirigit cap a una persona, animal o objecte. Quan perdem aquest amor ens sentim incomplets i dividits.

Però hi ha un altre Amor. Un Amor amb A majúscula.

Aquest Amor és la llum encegadora que no forma ombres.

És el foc que ho consumeix tot i no deixa cendres.

És l’huracà que arrenca els arbres de soca-rel.

Aquest Amor no va dirigit a ningú ni a cap objecte. No depèn de res ni de ningú. No canvia amb el temps. No pot créixer ni pot minvar. És etern, complet, inesgotable, silenciós, perfecte, acollidor. Tot ho inclou i res queda fora.

Aquest Amor és el que tu i jo, i totes les coses son.

No es pot dir res més.

No existeix res més.