I després d’un llarg viatge el buscador troba el savi i li pregunta: “Digueu-me Mestre, què puc fer per despertar i alliberar-me del patiment?”

El savi somriu i calla. Finalment diu: “Quin és el primer pensament o la primera sensació que tens quan et despertes al matí, abans que la teva ment es posi a treballar?”

El buscador s’esforça per trobar la resposta correcta i el savi torna a somriure i li diu: “No cal que t’esforcis. La resposta és senzilla, natural i immediata. Què és el primer que trobes quan et despertes?”

“No trobo res en especial Mestre. Només sento que jo sóc…”

“Ja ho tens. El primer pensament, la primera sensació és el Jo sóc. Però no el jo sóc un home, o un buscador, o un pare, o un escriptor, o una persona d’esquerres, o un aficionat al futbol, o vegetarià, o ecologista, o una persona antipàtica, o compassiva, o impacient, o qualsevol altra cosa, categoria o atribut. Només Jo sóc. Només la certesa més enllà de qualsevol dubte de que Jo sóc. ”

“D’acord, i llavors què més?”

El savi observa el buscador amb una mirada plena de tendresa, compassió i sembla que tot això el diverteix. “Què més? Doncs res més. Això és tot. Només t’has de mantenir en aquest estat de Jo sóc i veuràs com de forma natural, sense esforç, sense que tu hagis de fer res, tots els atributs, les qualitats i els condicionaments que la teva ment ha afegit al Jo sóc, cauran com la fruita madura cau de l’arbre”.

El buscador escolta atentament les paraules del savi, que continua dient: “Mantenir-te en el Jo sóc et permetrà veure tot allò que no ets. Tu no ets la fruita que ha caigut de l’arbre. Quan comprenguis aquesta veritat amb el cor seràs lliure per sempre.”

El savi s’aixeca, s’endinsa al bosc i desapareix. El buscador roman en silenci. El sol brilla, el vent pentina l’herba i els ocells, aliens a tot, omplen el silenci amb la seva música.

Nota: Un intent humil de posar en altres paraules allò que molts savis ens estan explicant des de fa segles: “Tat Tvam Asi“. Tu ets això.