L’oblit

Fa un temps vaig començar a córrer perquè tenia un objectiu: Participar en una marató.

I vaig trobar patiment.

Després vaig decidir continuar corrent perquè volia acabar una mitja marató.

I el patiment persistia.

Més tard, vaig decidir que correria només per mantenir el meu cos en forma.

I continuava experimentant patiment.

Finalment, vaig decidir posar-me a córrer per així sentir-me millor.

I el patiment seguia allí.

Avui, mentre corria no era capaç de recordar el motiu. Ho havia oblidat.

I el patiment ha desaparegut.

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s