Aquest matí mentre meditava he dirigit la meva atenció a les sensacions del meu cos: els peus a terra, les mans recolzades una damunt de l’altra sobre les cuixes, l’esquena en contacte amb la cadira, una lleugera tensió a les espatlles…

També he estat atent als meus pensaments: Imatges del passat, imatges del futur, imatges que no sé ben bé d’on surten…

I també he parat atenció a les emocions i sentiments: tranquil·litat, avorriment, alegria, impaciència, dubte….

Fins aquí res especial. Intento no esperar res especial de la meditació. Només meditar.

Però avui he estat conscient també de la presència d’una força misteriosa que tendeix a unir i aglutinar totes aquestes sensacions, pensaments i emocions percebudes al voltant d’una mena de nucli. Aquest nucli és allò que conec amb el nom de “Jo”.

Aquesta misteriosa força és de naturalesa mental i lluita per posseir les sensacions, les emocions i els pensaments que emergeixen a la consciència. Aquesta força reclama la propietat de tot allò que apareix a la consciència. És com si hi hagués una veu que digués: “Ei, que aquestes son les sensacions del meu cos. I aquestes emocions em pertanyen. I aquests sons els meus pensaments”.

I el més interessant de tot és que aquesta misteriosa força és tant intensa i a la vegada tan subtil que si no parem atenció (molta atenció), no serem capaços de adonar-nos de la seva presència.

Però si estem ben atents i esmolem la nostra percepció i també la nostra ment farem un descobriment excepcional: Aquest “Jo”  que és la força que reclama l’autoria o la propietat dels pensaments, emocions i sensacions NO EXISTEIX realment. El busquem i no el trobem enlloc. “Jo” tan sols és un concepte, una idea, un personatge fictici, una il·lusió, un producte de la memòria. És tan evident que no som capaços de veure-ho!

Aleshores, la consciència de la inexistència del “Jo” durà a la desaparició immediata d’aquesta misteriosa força.

I aquesta desaparició comportarà que les sensacions, emocions i pensaments que es manifesten a la consciència comencin a flotar lliurement tal i com passaria amb tots els objectes si de sobte la força de la gravetat (que els manté fixats a terra) desaparegués per art de màgia.

Viure en la ingravidesa. Aquesta és la idea.