Queda alguna cosa més per fer?

Aquesta pregunta no té resposta. I no té resposta perquè des de l’inici està mal plantejada. M’explico:

– Tot és U. La dualitat o la multiplicitat és només una il·lusió. Un error de percepció (o millor dit, d’interpretació) de la ment.

– Aquest U (aquesta Totalitat) que tot ho abraça i tot ho inclou no pot ser “millorada” ni “completada” perquè és Tot-el-que-És. Res pot quedar “fora” de la Totalitat.

– Per aquest motiu no hi ha res que calgui ser fet. La Totalitat és completa i perfecta.

– A més a més, no hi ha “ningú” (repeteixo: Tot és U) que pugui “fer” res. “Tu” (ni “ningú”) no existeixes com a individu separat o diferenciat de la Totalitat. Durant anys t’has identificat amb una ona del mar. Ara saps que ets (i sempre has estat i sempre seràs) tot  l’Oceà. El personatge somiat que aparentment decideix i actua lliurement en el somni és només una il·lusió, un miratge, una obra teatral que la Totalitat es representa davant ella mateixa. No ets l’actor de les teves accions perquè no hi ha cap actor. Només un actuar. No ets el pensador dels teus pensaments perquè no hi ha pensador. Només un pensar. En definitiva, només hi ha un “succeir” completament impersonal. Estic sent ja suficientment obscur?

– La ment i el llenguatge (que és la seva eina de treball) no serveixen per conèixer aquesta Realitat (la Totalitat, Tot-el-que-és). Només poden apuntar cap a ella, indicant una direcció. Per tant,  no cal esforçar-se més. És inútil.

Espera! Tot això que acabes de dir m’està generant molta inquietud i confusió. Llavors, quin és el sentit de tot plegat? Quin és el sentit de la vida?

De veritat cal que et respongui?

* Dedicat a les companyes i companys del grup de meditació. Bon estiu!