Quan condueixo i em topo amb un senyal de trànsit de forma octogonal amb vores blanques, fons vermell i unes lletres blanques al mig que diuen STOP no tinc cap dubte respecte el seu significat i m’aturo. Es tracta d’un signe. 

Quan en el meus somnis apareix de forma recurrent una àliga que vola per damunt del meu cap llavors puc dir que m’he topat amb un símbol.

Els significat dels signes està acotat, és inequívoc. En el llenguatge dels signes no existeix l’ambigüitat, i cal que així sigui per tal que facin la seva funció de forma adequada: El senyal de STOP significa que has d’aturar el cotxe. Res més.

Pel contrari, els significat dels símbols és ampli, imprecís i de vegades difícil de copsar en unes poques paraules. L’àliga volant pel cel evoca la llibertat, el poder, la superioritat de la ment sobre la matèria, la correcta comprensió, el discerniment…En aquest cas també cal que sigui així per tal que el símbol faci la seva funció correctament.

El signe és un fotograma, una nota musical. Nosaltres el fabriquem i li assignem un significat concret. 

El símbol és la pel·lícula. És la melodia sencera que ens ve donada i sobre la qual no podem exercir cap control. Només podem escoltar-la i deixar-nos portar per ella.

El signe es llegeix i el símbol es viu.

El signe li parla a la nostra ment conscient. 

El símbol li xiuxiueja a la ment inconscient.

Cal aprendre tots dos llenguatges. Només així entendrem.