Diuen que al meu poble hi ha un home que fa màgia. Ell pot veure el futur. Pots fer-li qualsevol pregunta: M’enamoraré aviat? Canviaré de feina abans de l’estiu? Patiré alguna malaltia greu aquest hivern? Podré vendre la casa abans de Pasqua?

Diuen que molta gent el visita i que molts surten contents. I és que no hi ha res pitjor que la incertesa. Ell sap tot el que faràs i tot el que et passarà i si li preguntes t’ho dirà sense dubtar. 

Hi ha un altre home al meu carrer que no sap res del futur. Quan li fas una pregunta arronsa les espatlles i no diu res. De vegades et demana: Per què ho vols saber? 

Poca gent el visita i ben pocs surten contents. Aquest home només pregunta i gairebé no et respon res.

Però les paraules del primer home et dominen, et controlen i et treuen tota llibertat: “Recorda-ho bé fill, aquest any començaràs un projecte destinat al fracàs. Està escrit als astres (o a les cartes, o a les línies de la mà, o a les vísceres d’aquest animal, …). Em sap greu però no s’hi pot fer res.”

Quan et parla el segon home no t’obliga ni condiciona. Ell t’escolta, t’allibera, t’acompanya i et dóna ales perquè puguis volar més alt.

Sovint em pregunto: Qui és l’autèntic mag?