Que el patiment és allò que ens agermana. Tots patim. I ho fem perquè desitgem el que no tenim i perquè ens volem deslliurar d’allò que no ens agrada. Si hi ha alguna cosa en aquest món que realment compartim tots els éssers humans és el patiment.
Que patim perquè constantment ens resistim a allò que la vida ens porta. Li hem declarat la guerra a la vida. Pretenem imposar els nostres desitjos a la vida. Volem que el món giri al nostre voltant i no ens adonem que nosaltres girem amb el món. És tan gran la nostra supèrbia!
Que, encara que al principi no ho entenguem, estem circulant en direcció contrària. No es tracta de protegir-se més, ni d’estar més ben armats ni més ben preparats per la lluita (contra la vida). Ans el contrari, cal que deixem caure a terra l’escut i l’espasa, que baixem els braços, que ens traguem la cuirassa i el casc. Cal caure de genolls, cal acceptar la nostra vulnerabilitat. Serà la nostra rendició la que ens alliberi del patiment.
Que cal estar sempre atents. Atents al nostres cos, al nostre cor i als nostres pensaments. L’atenció ens portarà a la comprensió. I al comprendre serem lliures.
Fa vint-i-cinc segles un home va renunciar a ser rei.
I ens va mostrar un camí de llibertat.
Foto de Inzmam Khan
Jordi Guarinos 
Si, si ressono amb la teva reflexió.
No cal anar contracorrent, cal fluir amb el ritme que marca el fluxe del riu de la vida. I si,cal estar atents, per fer ràfting dons, hi ha cops que ens trobem amb alguns rocs o desnivells que ens desequilibren l’harmonia de ment, cor i el cos i perdem momentàniament el fluxe, però tot es impermanent……
Salut,
La Força!!
M'agradaM'agrada
Hola Força,
Estic completament d’acord amb tú. A orient diuen que al final, l’aigua guanya a la roca. El problema és que aquesta societat ens educa per ser roques!! Gràcies per col·laborar en aquest bloc. Salut!
M'agradaM'agrada