Qui em coneix diu que soc una persona amb la ment inquieta. Ple de curiositat, m’agrada qüestionar, investigar, experimentar, ampliar els límits del meu coneixement i finalment arribar a conclusions provisionals, mai definitives, que al cap d’un temps, més curt que llarg torno a qüestionar, investigar…i sant tornem-hi!

Aquesta peculiaritat de la meva personalitat, que no m’atreviria a qualificar de virtut o defecte, m’ha posat en contacte amb un bon nombre de disciplines, doctrines, tècniques i sistemes ideats per apaivagar el malestar i el patiment humà. Finalment això és el que des de fa molts anys em mou.

I després de tots aquests anys, què he après? M’agradaria pensar que moltes coses però la veritat és que no n’estic massa segur.

He après que la majoria de disciplines, doctrines, tècniques i sistemes que he estudiat (i he comprovat) aporten alguna cosa bona.

I també he après que si fas servir sempre una forquilla et podràs menjar bé la truita o les mandonguilles però fracassaràs estrepitosament si proves de menjar sopa.

Constantment parlo amb persones que em diuen que han descobert una tècnica infalible o que han après un sistema que ho arregla tot. S’han enamorat d’una disciplina o d’una doctrina determinada i pensen que qualsevol problema de qualsevol persona pot arreglar-se fent servir aquesta eina.

Abans jo també m’ho pensava. Ara somric i amb molta tendresa penso que amb una forquilla no et pots menjar la sopa.