Cada any per aquestes dates es repeteix la mateixa història: “He de començar a fer exercici. Aquest any sí que sí.” o bé “he d’aprendre anglès” o “dedicar més temps a fer les coses que m’agraden” o “estalviar més” o “deixar de fumar” o jo què sé. Les possibilitats son infinites. I ja sabem el que acaba passant: Comença l’any ple de bones intencions i a mesura que passen els dies, les setmanes i els mesos…no fem res del que ens havíem proposat.

Però, a què es deu aquest estrepitós i recurrent fracàs a l’hora d’assolir els nostres objectius?

La resposta no és gens senzilla perquè hi intervenen molts factors. Ara només vull parlar breument d’un d’ells: La motivació.

La motivació és aquella força misteriosa que ens manté en moviment. Sense motivació som com un veler sense vent, com un telèfon sense bateria, com un cotxe sense benzina, com un cos sense vida.

Encara que cadascú es motiva a la seva manera, en realitat només existeixen dos mecanismes bàsics de motivació. El primer rep el nom de “motivació per apropament al plaer” i el segon es coneix com “motivació per allunyament del dolor”.

Molt bé, i ara respon:

“Per què vols començar a fer exercici aquest any?” Ara ja pots entendre que només poden haver dues respostes.

O bé vols començar a fer esport perquè vols sentir-te millor i tenir experiències agradables (apropament al plaer) o bé perquè no vols continuar sentint-te malament ni vols tenir experiències desagradables (allunyament del dolor). Així de simple.

Per tant, si allò que t’has proposat fer aquest any no farà que et sentis significativament millor o no evitarà que et sentis significativament pitjor, oblida-ho!!

No cal que perdis el temps. El dipòsit de benzina està buit. La bateria del mòbil està a zero. Et manca la força de la motivació i fins que no la trobis continuaràs dient: “Aquest any sí que sí“.

Foto de Alfonso Castro via unsplash.com