Menjar sopa amb forquilla

Qui em coneix diu que soc una persona amb la ment inquieta. Ple de curiositat, m’agrada qüestionar, investigar, experimentar, ampliar els límits del meu coneixement i finalment arribar a conclusions provisionals, mai definitives, que al cap d’un temps, més curt que llarg torno a qüestionar, investigar…i sant tornem-hi! Aquesta peculiaritat de la meva personalitat, que no m’atreviria a qualificar de virtut o defecte, m’ha posat … Continua la lectura de Menjar sopa amb forquilla

Fa vint-i-cinc segles algú va dir…

Que el patiment és allò que ens agermana. Tots patim. I ho fem perquè desitgem el que no tenim i perquè ens volem deslliurar d’allò que no ens agrada. Si hi ha alguna cosa en aquest món que realment compartim tots els éssers humans és el patiment. Que patim perquè constantment ens resistim a allò que la vida ens porta. Li hem declarat la guerra … Continua la lectura de Fa vint-i-cinc segles algú va dir…

Qui és l’autèntic mag?

Diuen que al meu poble hi ha un home que fa màgia. Ell pot veure el futur. Pots fer-li qualsevol pregunta: M’enamoraré aviat? Canviaré de feina abans de l’estiu? Patiré alguna malaltia greu aquest hivern? Podré vendre la casa abans de Pasqua? Diuen que molta gent el visita i que molts surten contents. I és que no hi ha res pitjor que la incertesa. Ell … Continua la lectura de Qui és l’autèntic mag?

Signes i símbols o els dos llenguatges de la ment.

Quan condueixo i em topo amb un senyal de trànsit de forma octogonal amb vores blanques, fons vermell i unes lletres blanques al mig que diuen STOP no tinc cap dubte respecte el seu significat i m’aturo. Es tracta d’un signe.  Quan en el meus somnis apareix de forma recurrent una àliga que vola per damunt del meu cap llavors puc dir que m’he topat … Continua la lectura de Signes i símbols o els dos llenguatges de la ment.