La vida no es pot controlar. Prova d’acorralar un llamp, o de dominar un huracà. Atura un riu i ell crearà un nou camí. Resisteix-te a la marea i ella et tombarà. Permet i la gràcia et portarà a un nivell superior. L’única seguretat rau en deixar que tot entri: el salvatge i el feble; la por, les fantasies, els fracassos i els èxits. … Continua la lectura de Permet
L’amor diu: “sóc tot”. La saviesa diu: “sóc res”. Entre tots dos la meva vida flueix. (Nisargadatta Maharaj) D’aquesta manera tan sublim i delicada, el savi de Bombai ens transmet un missatge profund sobre la naturalesa del nostre Ser. El camí de l’amor i la devoció (Bhakti) enfront del camí de la ment i el coneixement (Jñana). No som éssers separats. No estem incomplets. … Continua la lectura de Tot i res
Què pots endur-te d’aquí? Arribes al món amb els punys ben tancats i surts d’ell amb les mans ben obertes. Kabir (Poeta i místic hindú s. XV) El poeta ens fa veure l’absurditat de les nostres obsessions referides a la defensa del “jo” i d’allò que és “meu”. Si no tenim res quan arribem i no ens emportem res quan marxem, per què malbaratar … Continua la lectura de Què pots endur-te?
Veig el meu cos cremant. Puc veure el fum i sentir l’olor a socarrim. Sento el dolor insuportable que provoquen les flames que em devoren. I de sobte, la veu de l’hipnotitzador que em diu: “Un, dos, tres…Desperta!“ Aplaudiments del públic. I m’adono que les flames que cremaven el meu cos i la meva roba ara no existeixen…ni mai no han existit. Confós, comprenc. (Adaptat … Continua la lectura de Les flames que devoren el meu cos
Hi ha quelcom sense forma i perfecte que existia abans que l’univers nasqués. És serè. Buit. Solitari. Immutable. Infinit. Eternament present. És la mare de l’univers. A falta d’un nom millor jo l’anomeno Tao. (Lao Tzu. segle VI aC) Desde l’antiguitat els éssers humans hem intentat descriure allò que en realitat som. La nostra íntima naturalesa. Això que som ha rebut diversos noms (malgrat … Continua la lectura de Jo l’anomeno Tao
Jordi Guarinos 