La ferida és el lloc per on la Llum entra a dins teu. Amb només tretze paraules el poeta i místic persa Rumi ens revela una perla de la saviesa perenne. El nostre ego, la nostra personalitat, és una cuirassa que ens separa del Món. Quan l’ego queda ferit és una oportunitat excel·lent, una Gràcia Divina, que permet que la Llum penetri al nostre interior … Continua la lectura de La ferida i la Llum
El món és un conjunt d’objectes. Allò que percep els objectes No pot ser un objecte en si mateix. Tú ets Allò. Wu Hsin. Segle III-IV aC De vegades unes poques paraules inspirades son suficient per transmetre’ns allò que en realitat som, la nostra autèntica naturalesa. Wu Hsin (probablement el nom fictici d’un savi que va viure a la Xina un segle després de … Continua la lectura de Objectes i Jo
Aquest despertar no implica que no puguis sentir desig, dolor, joia, felicitat, patiment o tristesa. Encara pots sentir tot això. El que passa és que ara ja no et convenç. Ken Wilber (1949- ). Escriptor. Aquelles persones que han experimentat un despertar espiritual, diuen freqüentment que allò que els ha succeït no es pot explicar amb paraules. Com a molt, poden dir que la … Continua la lectura de Ara ja no et convenç
L’amor diu: “sóc tot”. La saviesa diu: “sóc res”. Entre tots dos la meva vida flueix. (Nisargadatta Maharaj) D’aquesta manera tan sublim i delicada, el savi de Bombai ens transmet un missatge profund sobre la naturalesa del nostre Ser. El camí de l’amor i la devoció (Bhakti) enfront del camí de la ment i el coneixement (Jñana). No som éssers separats. No estem incomplets. … Continua la lectura de Tot i res
Hi ha quelcom sense forma i perfecte que existia abans que l’univers nasqués. És serè. Buit. Solitari. Immutable. Infinit. Eternament present. És la mare de l’univers. A falta d’un nom millor jo l’anomeno Tao. (Lao Tzu. segle VI aC) Desde l’antiguitat els éssers humans hem intentat descriure allò que en realitat som. La nostra íntima naturalesa. Això que som ha rebut diversos noms (malgrat … Continua la lectura de Jo l’anomeno Tao
Jordi Guarinos 