“Deixa’t portar en silenci

pel poderós impuls

d’allò que estimes de veritat.”

Rumi

De vegades sentim que la nostra vida transcorre en pilot automàtic. Ens adonem que hem  perdut la capacitat de decidir i respondre de forma conscient. Per contra, ens limitem a reaccionar davant d’allò que la vida ens posa al davant. Aquesta forma de viure provoca angoixa i un sentiment d’insatisfacció que, a mesura que passa el temps, es fa cada vegada més gran i més insuportable. Llavors és quan ens posem a buscar una solució, una escapatòria. Moltes persones creuen que si treballen més i guanyen més diners, o es compren un cotxe més car, o fan unes vacances a una destinació més llunyana, o llegeixen més llibres espirituals, o omplen més el seu estómac amb menjars exquisits (o no tan exquisits) o comencen una nova relació de parella, o aconsegueixen tenir un cos més atractiu…les coses milloraran. I efectivament, quan aconseguim algun d’aquests objectius, l’angoixa, el malestar i la inquietud minven…transitòriament. I poc després el malestar reapareix encara amb més intensitat. Evidentment, aquest no és el camí per desfer-se del patiment.

Hi ha altres persones que entenen que una cosa és el dolor (que és inevitable i forma part de la vida a l’igual que l’alegria i la tristesa) i una altra ben diferent és el patiment (evitable i sempre auto-infligit). I que existeix una via (o unes quantes) per aprendre a desfer-se d’ell.

Una d’aquestes vies, la via de l’atenció plena,  es basa en estar completament atent a allò que experimentem (sensacions físiques, emocions i pensaments) moment a moment, amb curiositat, sense judici, amb una actitud de càlida apertura i amb total acceptació.

La solució no és intentar escapar-se del patiment mitjançant maniobres de distracció o evasió. La solució passa per ser plenament conscient del que està succeint aquí i en aquest precís moment. Aquest és el punt de partida d’un viatge apassionant que ens conduirà al més profund del nostre Ésser.

Qui o què sóc jo en realitat? I al respondre aquesta pregunta potser trobem allò que fa tant de temps que cerquem i que en realitat mai  havíem perdut. La recerca ha acabat. El patiment ha desaparegut. Finalment, hem tornat a casa.

“No pretenguis ser allò que no ets.

No refusis ser allò que ets.”

Nisargadatta Maharaj