Menjar sopa amb forquilla

Qui em coneix diu que soc una persona amb la ment inquieta. Ple de curiositat, m’agrada qüestionar, investigar, experimentar, ampliar els límits del meu coneixement i finalment arribar a conclusions provisionals, mai definitives, que al cap d’un temps, més curt que llarg torno a qüestionar, investigar…i sant tornem-hi! Aquesta peculiaritat de la meva personalitat, que no m’atreviria a qualificar de virtut o defecte, m’ha posat … Continua la lectura de Menjar sopa amb forquilla

Fa vint-i-cinc segles algú va dir…

Que el patiment és allò que ens agermana. Tots patim. I ho fem perquè desitgem el que no tenim i perquè ens volem deslliurar d’allò que no ens agrada. Si hi ha alguna cosa en aquest món que realment compartim tots els éssers humans és el patiment. Que patim perquè constantment ens resistim a allò que la vida ens porta. Li hem declarat la guerra … Continua la lectura de Fa vint-i-cinc segles algú va dir…

Tallar amb el patiment. Nova edició del Taller d’Atenció Plena.

Tothom sap què és el patiment. Molts de nosaltres el tenim tan integrat a les nostres vides que creiem que una vida sense ell no és possible. Arribem a pensar que el patiment forma part de la vida de manera natural. Però, això és cert? És possible viure una vida sense patiment? Podem tallar la nostra relació amb el patiment de forma completa i definitiva? … Continua la lectura de Tallar amb el patiment. Nova edició del Taller d’Atenció Plena.

Què veus?

Hi ha un exercici que m’agrada fer durant els tallers d’atenció plena. És molt senzill. Consisteix en seure davant d’una altra persona (cara a cara) i mantenir la mirada fixada en els seus ulls. Sense cap paraula, sense cap moviment. Només mirar en els seus ulls en silenci. Només deu minuts. Els efectes que provoca aquest senzill exercici son imprevisibles. En els primers moments es … Continua la lectura de Què veus?