Quan dirigim la nostra atenció a la respiració estem cultivant la nostra capacitat d’estar presents. Observem de manera impersonal, sense expectatives ni judicis, allò que està succeint en aquest precís moment (la respiració). Aquesta forma diferent d’observar no quedarà limitada a la respiració: Mica en mica s’estendrà a la resta de sensacions que apareixen al cos, a les emocions que afloren al cor i als pensaments que transiten per la ment.

L’observació desapassionada, sistemàtica i tranquil.la d’allò que està passant ara ens permet desenvolupar una mena de saviesa profunda, que emergeix del nostre interior i que ens fa veure les coses tal com son.

Veure les coses tal com son i no com haurien de ser o ens agradaria que fossin és un factor clau per assolir el nostre objectiu: desempallegar-nos definitivament del patiment.

Un gest tan natural i senzill com el respirar pot canviar radicalment la nostra vida.

L’ única condició: Posar-hi atenció.