Per l’entrada d’avui he fet servir el títol d’una pel.lícula de l’any 2010 del director francès Guillaume Canet que vaig veure fa tres o quatre anys i que em va agradar força. Us deixo un enllaç al seu trailer aquí.

La nostra vida és plena de mentides, de petites mentides sense importància. Encara que inicialment pensem que les víctimes de les nostres petites mentides son els altres, si ens parem un moment a pensar-ho bé, veurem que això no és ben bé així.

Ens mentim a nosaltres mateixos constantment. De vegades de forma compulsiva.

I quines mentides ens diem? Ufff! La llista pot ser molt llarga però bàsicament ens mentim sobre les nostres intencions, sobre els nostres sentiments, sobre la idea que tenim de nosaltres mateixos i també sobre els nostres desitjos i les nostres pors.

En general, tenim tendència a ser molt benèvols en els nostres judicis quan aquests van dirigits cap a nosaltres mateixos (ben al contrari del que fem quan jutgem els altres, per cert). Trobem justificacions, pretextos i excuses per salvar la nostra imatge, el nostre personatge.

Quan sentim una emoció que no encaixa amb allò que “es suposa que hauríem de sentir en aquella situació”….doncs ens mentim de nou negant que estem sentint allò que en realitat sí estem sentint.

Quan desitgem intensament alguna cosa fem veure que aquest desig no és irracional sino que és raonable, lògic i perfectament justificat.

Quan sentim por, moltes vegades la disfrassem de prudència o de desgana perquè la por no és digna del nostre personatge. Jo sóc valent. No sóc un covard.

Quan les coses no surten com nosaltres volem i la vida ens bufeteja, doncs ens mentim novament dient-nos que les coses no poden continuar així i que segur que aviat canviaran (per què ho haurien de fer?).

I així anem vivint o millor, sobrevivint. Teixint una teranyina de petites mentides sense importància. Una teranyina que és com la xarxa que fan servir els trapezistes i que els manté fora de perill.  Però aquesta teranyina és fràgil, molt fràgil i algun dia es pot trencar deixant-nos caure al buit. No ho oblidem. Obrim els ulls.