La vida ens posa en contacte amb persones, idees i coneixements. En moltes ocasions aquest contacte és fugaç i passa sense pena ni glòria. Però hi ha ocasions en les que aquest contacte deixa una empremta permanent i irreversible.

Fa un temps em vaig topar de forma casual (?) amb una línia de pensament filosòfic/metafísic conegut amb el nom d’advaita. L’advaita és originari de l’Índia i forma part d’una tradició de sabiduria coneguda amb el nom de la “No-dualitat“. Aquesta gran tradició engloba també altres escoles de pensament com per exemple el taoisme, el zen, el dzogchen, el sufisme i alguns místics cristians entre d’altres.

El propi terme advaita significa “no-dos” en llengua sànscrita, i representa el seu principi fonamental: Tot és u. I aquest u pot rebre diversos noms: Déu, Vida, Energia, Consciència, Tao, Brahman, Univers…

Aquesta afirmació fa que ens formulem una sèrie de qüestions:

• Si només hi ha u. Què o qui sóc jo?
• Per què jo visc el món com una multiplicitat i no pas una unitat?
• Com afecta això a la realitat del meu món?
• Si tot és u on queda la meva llibertat? Puc escollir? Sóc lliure?

Habitualment quan un entra en contacte per primera vegada amb la no-dualitat, la primera reacció que té és d’incredulitat i confusió (“Això no té ni cap ni peus” crec que van ser les meves paraules exactes.) i generalment es desterra aquest pensament per absurd, il.lògic i estrany.

Però hi ha un perill. A algunes persones ens ha passat que aquest absurd pensament se’ns ha quedat enganxat a la nostra ment i ja no ens el podem treure del damunt. És com un rum-rum de fons que no pots deixar de sentir. Una sensació estranya, una perspectiva diferent, una visió de la vida amb ulls diferents, un aroma especial.  Una cosa que no saps com explicar però que tens la certesa de que és certa i ben real: Tot és u i no hi ha res més fora d’aquest u perquè no té sentit parlar de “fora” si tot és u.

Tot això em recorda una escena de la pel.lícula “Matrix” quan Morpheus li diu a un jove i desconcertat Neo : “ alguna cosa està malament en aquest món. Ho has sabut tota la vida però no saps què és. És com una estella clavada a la teva ment…..que fa que et tornis boig”.

Això mateix,  tinc una estella clavada a la ment que no puc deixar de sentir.