Tothom parla de la la física quàntica. En qualsevol xerrada o fòrum sobre creixement personal, autoconeixement o espiritualitat ens trobarem inevitablement algú que fa referència a la física quàntica, fent-la servir per justificar o explicar qualsevol tipus de fenomen.

Però quina relació hi ha entre l’espiritualitat i la física quàntica? Jo no sóc físic i per aquest motiu només us puc parlar d’alguns aspectes que em criden l’atenció:

1- Canvi de paradigma. Fins les acaballes del segle XIX els éssers humans teníem un model ( Newtonià) que explicava satisfactòriament la realitat del món on vivim. En aquest model l’univers està format per una multitud d’objectes individuals, amb característiques pròpies que es relacionen els uns amb els altres seguint una sèrie de lleis físiques conegudes. Aquest objectes separats interactuen entre ells en un escenari que és l’espai (buit) que els acull. Amb l’aparició del la física quàntica el paradigma newtonià o clàssic és qüestionat perquè no és capaç d’explicar alguns fenòmens que els físics observen degut al desenvolupament de la tecnologia. És necessari revisar-lo i substituir-lo per una altre que sí que pugui explicar les observacions fetes pels físics.

2- La divisió entre l’espai (buit) i els cossos o objectes que l’ocupen és artificial. L’energia no és substancialment diferent de la matèria i per tant podem concebre l’univers com un immens camp energètic que en alguns punts es “materialitza”. Podríem dir que en certa manera, la matèria és energia “solidificada”.

3- La realitat no és objectiva. L’observador exerceix un efecte sobre allò que observa. De fet, la realitat és pura potencialitat que es concreta o “col.lapsa” per efecte del observador. L’ observador, l’observar i allò observat no es poden separar perquè son la mateixa cosa.

4- Existeix la possibilitat d’establir interaccions no-locals. Això vol dir que dos objectes (ex. dos electrons o dues ments) relacionats quan es separen físicament poden conservar cert “lligam” que fa que un canvi aplicat sobre uns dels objectes sigui experimentat de forma instantània (per damunt de la velocitat de la llum) per l’altre objecte situat a gran distància. És com si aquest tipus d’informació viatgés per un canal ocult a una velocitat superior  la de la llum (possibilitat no contemplada al model clàssic de la física).

El nou paradigma proposat per la física quàntica apunta a una visió no-dual (tot és u) de la realitat i de l’univers que encaixa amb la visió que alguns homes i dones (taoistes, budistes zen, advaitistes, sufís, místics cristians…) ja havien intuït o fins i tot experimentat, en alguns casos, fa més de dos mil anys.

Interessant, veritat?

Si en voleu saber més us recomano un llibre clàssic del tema: El Tao de la Física de Fritjof Capra.