Durant la meditació la nostra ment es distreu constantment. Sensacions del nostre cos, emocions i sobretot pensaments fan que la nostra atenció vagi d’un lloc a un altre com una pilota de goma que rebota contra el terra, els sostre i les quatre parets. I quina és l’actitud que habitualment prenem? Lluitar.

Lluitar contra la nostra pròpia ment per mantenir-la en blanc, buida de tot pensament. Lluitar per mantenir-nos calmats (és un contrasentit, no?). I això, com la majoria de vosaltres ja sabeu, és una batalla que tenim perduda abans de començar.  Quant més lluitem per mantenir la ment en blanc, més pensaments apareixeran a la nostra ment. Aquesta és una estratègia equivocada.

Llavors, què podem fer?

Doncs abandonar la lluita. Acceptar que no podem evitar que apareguin pensaments. Hem d’aprendre a contemplar aquests pensaments amb atenció i curiositat. Sense “apropiar-nos” dels mateixos. Deixant que vinguin i marxin. I només aleshores, quan abandonem la lluita per mantenir la ment en blanc, aquesta es tranquil.litzarà i tindrem l’oportunitat de veure la realitat amb més claredat.

Fa uns quants anys es va fer popular aquest vídeo. Crec que mostra perfectament aquesta actitud. Desitjo que us sigui d’utilitat.