Abans de ser un practicant de l’atenció plena vaig dedicar-me també a la pràctica de la programació neurolingüística (PNL). Per això molta gent em pregunta: “I tu què m’aconselles, Jordi? Que practiqui PNL o atenció plena (mindfulness)? “
La resposta no és fàcil.
La PNL construeix un mapa eficaç per anar per la vida. Un mapa que et permet arribar de A a B de la millor manera possible.
La PNL et transforma mitjançant el creixement i perfeccionament del Jo.
Per contra, l’atenció plena no busca una manera eficaç d’anar per la vida. No busca construir res ni anar de A a B. Més aviat el seu estil es basa en destruir. Destruir (o almenys qüestionar observant atentament) les nostres màscares, les nostres proteccions, les nostres pors, les nostres seguretats, les nostres creences i condicionaments…
Quan ens desempalleguem de tot el que és superflu, de tot el que no forma part de nosaltres, descobrim el que en realitat som. I això ens allibera.
L’atenció plena et transforma mitjançant la destrucció del Jo.
La pràctica de l’atenció plena m’ha ajudat a veure la meva vida de forma més clara, més nítida. M’ha ajudat a veure també les meves pors, els meus conflictes i les meves incongruències. D’una altra banda la pràctica de la PNL m’ha ajudat a gestionar amb més facilitat aquestes pors, conflictes i incongruències.
Construir un nou i millor Jo o acabar amb ell aniquilant-lo? Vet aquí la qüestió
Per això quan em pregunten què és millor (la PNL o la pràctica de l’atenció plena), només els puc dir una cosa: “No sé. Experimenta-ho i sabràs.”
Jordi Guarinos 
Para mi la PNL también fue “construcciones y derribos” sirvió para desarticular todo mi sistema de creencias y desde el derrumbe comenzar a edificar desde la atención plena. No creo que una técnica sea mejor que otra, estoy convencida de que cualquier vivencia, con técnicas y también sin ellas, que nos haga darnos cuenta de lo que somos en esencia es única para darnos la oportunidad de experimentar, de ser conscientes y de crecer. Hay infinidad de técnicas, de posibilidades, y creo que sin buscar, a cada persona le aparecen aquellas que le van a facilitar el camino.
M'agradaLiked by 1 person
Creo que la claves es (como dices en tu comentario): “…que nos haga darnos cuenta de lo que (ya) somos en esencia…”. 100% de acuerdo.
M'agradaM'agrada
Crec també que són dues opcions diferents , impossible de dir quina és millor que l’altre ( tot i que la meva experiència no és igual de profunda en les dues) i el que jo he comprovat en aquests anys d’experiència personal veient i descobrint diferents opcions de teràpies holístiques o de coneixement personal com hi ha , és que la que millor és per cada individu és la que li “ressoni” a ell en cada moment, has d’escoltar el teu cor i descobrir quina et desperta una emoció més intensa.
M'agradaLiked by 1 person
Estic d’acord. La meva intenció no era dir que una és millor que l’altra (millor per a què?). Només volia fixar l’atenció en que les dues treballen en direccions oposades. Una construint un Jo més fort i amb més recursos i l’altra debilitant-lo fins a matar-lo (i així alliberant la veritable essència). Gràcies per comentar.
M'agradaM'agrada